CONEIXEU EL MEU PARE?

Us he presentat gairebé tota la meva família però no us he presentat mai el mau pare. Es diu el patit Marcelo s’havia de dir el patit Amadeu ja que el seu pare , el seu avi i el seu rebesavi es deien el patit Amadeu,  però una persona va intervenir i li va voler ficar el petit Marcelo i per això jo em dic la petita Mar. Va pesar una infantesa dura ja que el seu pare va morir en un accident de moto quant el mau pare nomes tenia 5 anys. Es un home ven plantat  fa la pinta de ser executiu ja es bastant gran però igualment sembla que nomes tingui  40 anys. També es amable i simpàtic.

 Ell no es fill únic també te una germana mes petita que ell es diu la petita Roser.

Però lo millor de tot es que es el meu pare un home simpàtic i bona persona.  

LES FADES DE LA POLS.

Segurament coneixeu a la petita Mar però no coneixeu les fades de la POLS. Allà on viuen es un mon fantàstic però també hi viuen alteres fades com per exemple: La fada de l'amor, la fada de les estacions, la fada de les flors, la fada de d'infantesa, la fada de les situacions difícils... entre TOTES fan que el seu mon sigui màgic.

Però avui no us vull parlar de aquest mon màgic us vull parlar de les fades de la pols.

Les fades de la pols son uns éssers fantàstics.

Heu vist mai aquelles coses petitones que surten quant piques un matalàs o un lloc on hi ha pols?

Si ho heu vist heu estat de sort, perquè potser no us ho creieu però aquelles milions de boletes son les fades de la pols, per veure com treballen les hauríem de mirar-les per un microscopi però com que es impossible agafar-les no se sap com treballen, potser si que hi ha una persona que ho sap i aquella persona es la mare naturalesa. Ella ho sap tot es increïble però el problema es que la mare naturalesa es una persona igual que tu i jo per això no he entès mai com podien treballar les fades de la pols. Potser que la mare naturalesa sigui qualsevol persona del teu voltant i si ho descobreixes no t’esperis ni un segon i explica-ho però sobre tot no deixis de pensar que Les Fades EXISTEIXEN.    

AMB QUI LI FAIG LA FOTO?

Els reis de l'any passat li van portar una camera analògica a la petita Mar.
Aquest any casi ve la gastada tota fent fotos el tió, els regals de l'any passat, la posta de sol...
Però la petita Mar tenia un problema no sabia aquí li faria l'ultima foto.
Potser a la senyora Àngela o millor a tota la família, el Mistò Mistorroflu, el poble que tant s'estima la petita Mar, el patit pessebre de la casa de la senyora Àngela, a les seves propies rialles, els seus petits peuets, a un llibre dels seus...
Però la petita Mar va decidir que li faria la foto a la seva dolça família que sempre l'han cuidat i mimat.    

LA CARTA DELS REIS

Quant era l'estiu la petita Mar li va demanar a la senyora Àngela que li demanes els reis una camera

reflex, desprès que la senyora Àngela li preguntes els reis li va explicar a la petita Mar a l'acord que havien arribat la senyora Àngela i els Reis mags que deia:

- Si vols una camera reflex t'has d'aprimar.

La petita Mar va fer que si amb el cap.

Llavors van iniciar un proses per aprimar-se. En començar el nadal la petita Mar es va aprimar un quilo la senyora Àngela va anar anunciar els Reis mags, però quant la senyora Àngela va arribar no semblava molt contenta els Reis mags li havien dit que:

- Petita Mar ens sap greu però aquest any n'hem molt justos de diners per repartir regals a tots els nens del món.

La petita Mar es va enfadar tot aquell temps esperant que s'aprimes i no va servir de res!!

Va anar corrents cap on tenia tots els regals que somiava tenir i va començar a teixar: la CAMERA, la nintendo ,les coses de mr.wanderfoul..       

En veure allò la senyora Àngela li va dir:

- Que estàs fent?

- Estic tatxant tot el que es massa car!!

- Petita Mar entenc que estiguis enfadada però no pots fer això!!!

- Si que ho puc fer estic gorda si no els reis em portarien una camera!!!

I llavors la petita Mar se'n va anar corrents cap el seu cuarto el Mistò Mistoroflu udolava i el final la petita Mar es va quedar dormida.

Quant la senyora Àngela va pujar va entrar a l'habitació es va acostar a la petita Mar i li va fer un petit peto.       

UN NEN NOU A LA FAMILIA!!!

El dia 13 de Desembre la petita Mar va anar a cantar santa Llussia.En acabar de cantar la petita Mar va anar a casa la seva avia la senyora Patita dem entres la petita Mar dinava el patit Paupollet que estava mirant el mòbil va cridar:
- Que ja ha nascut a nascut el patit Janet !!!
Tots vam començar a saltar.
En tornar cap a casa de la senyora Àngela vam mirar totes les fotos que havien enviat era molt guapo.
En arribar a casa la senyora Àngela li vam preguntar:
- Senyora Àngela quant hi anirem?
La senyora Àngela va somriure i va dir:
- Petita Mar has den tendre que esta molt lluny tiges pacient-cia.
Però la petita Mar es va quedar amb la intriga.

QUANT HI ANIREM?        

QUIN MAL DE PANXA!!!

En arribar de l'escola, la petita Mar es va adonar que que li feien unes punxades a la panxa es va estirar i es va  esperar que la senyora Àngela tornes de treballar.
Quant la senyora Àngela va tornar es va espantar no havia vist mai que la petita Mar estigues estirada el sofà sense riure!!!
La senyora Àngela es va esvarar:
- Que et passa petita Mar n'hem a urgències corre...
- No senyora Àngela només tinc unes petites punxades a la panxa.
Tot es va quedar en silenci...
Però de sobte van sentir un gran terrabastall eren el gran Homenot (l'home de la senyora Àngela) i la petita Neu (la germana de la petita Mar)!!!
Llavors la petita Mar els hi va explicar i es van quedar un altre cop en silenci.
- POM POM POM!!!
Qui devia ser?
Eren el patit Paupollet (el germà mitja de la petita Mar), el patit Nilot (el germà mes gran de la petita Mar) i per últim la fadeta Leonor (la novia del patit Nilot).
La petita Mar els hi va explicar tot el que li havia passat i tot es va tornar en silenci.
Però llavors van sentir:
- BUB BUB BUB!!!
Era el Mistò Mistorroflu el gos de la família!!! Ara ja no faltava ningú.
I en aquell precís moment la petita Mar es va adona que ja no tenia aquelles petites punxades i va dir:
- Us estimo moltíssim a tots!!!
 

LA PETITA MAR I EL NADAL.

Ja s'havien acabat les classes i la petita Mar estava molt emocionada!!!
Tenia tota l'agenda plena: El 24 caguem el tió, el 25 gaudir dels regals del tió i posar el nen Jesús al pessebre, 27 dinar amb la tieta, 30 dinar amb els familias, 5 venen els reis, 8 portar els regals dels reis a l'escola...
Avui la petita Mar i la senyora Àngela van a decorar el seu gran avet.
La petita Mar ja havia començat el seu calandri d'advent llaminadures, xocolata,...
El poema de la petita Mar explicava que bonic es estimar i com cada poema de nadal el final hi deia ''BON NADAL''.
I que no ens en oblidem el tió de l'escola li havia portat uns celo de colors (amb la petita Mar li encantava fer coses amb els celo de colors)
Però la petita Mar ja pensa-va  en tornar a l'escola quin avorriment tornar a l'escola, li va explicar amb la senyora Àngela i la senyora Àngela li va explicar que quant era petita també li passava això i llavors no gaudia be les vacances a mesura que es feia gran va aprendre que gaudir de les vacances     era lo millor i desprès ja treballaria per tornar a fer vacances. La petita Mar estava molt contenta que quant la senyora Àngela la va acompanyar a dormir li va dir:
-Saps que es lo millor del Nadal? Estar amb tu BON NADAL senyora Àngela!!!